Pere ara identifica l’església, sent varies congregacions petites i escampades, com un sol edifici que Déu construeix. L’església és la comunitat que atresora a Crist com la pedra més preciosa, i esdevenen pedres vives en el mateix edifici. L’església també descansa en Crist el seu fonament; i alhora sap que el rebuig de Crist no escapa el pla sobirà de Déu. Per ultim, l’església proclama a Crist. Atresorant-lo, anant cada dia a Ell, aprenent a descansar en ell, també el proclama com l’excel·lència de Déu que ens ha rescatat de la foscor.
Ciutat Nova (Barcelona) — Els forasters
Predicador: Guido
Hivern 2020