Parlem d’una periodista austríaca, Ilsa Barea, nascuda Pollak en viena, en 1902. Comunista en su primera joventut, després socialista i activista d’esquerres y voluntària en la Guerra civil, destinada en la oficina de premsa extrangera de l a República en Madrid durant el conflicte, seguent testimoni dels bombardejos, de l’assetjament de la ciutat. Companya del gran escritor de l’exili Arturo Barea, va compartir amb ell la diàspora que van patir tants republicans. La parella va fugir a Londres, i els dos van treballar al servei en espanyol de la BBC. Fa tan sols 4 anys, es va publicar en espanyol la seua novel·la Telefónica, ambientada en la seua època de servei en la oficina de censura que albergava l’edifici emblemàtic de Madrid.