1238. La conquesta de València

El 1264, els musulmans d’Andalusia i el Regne de Múrcia es van rebel·lar contra Alfons X de Castella i Jaume I va decidir ajudar-lo aixafant la revolta de les terres murcianes, on llavors es trobaven Elx, Crevillent, Villena, Alacant i Oriola. Més avant, el 1269, el rei intentà liderar una croada a Terra Santa, però una gran tempesta li ho impedí, i, ja a la vellesa, hagué

Presa la ciutat de València, durant els següents cinc anys Jaume I i els exèrcits cristians van anar conquerint les localitats que hi havia més enllà del Xúquer, com Alzira, Gandia, Xàtiva, Dénia, Biar o Castalla. Però alguns cabdills musulmans van plantar resistència, com el pastor al-Baqor, que es va alçar a les serres del Benicadell i la Mariola, o el visir al-Azraq,

Tot i la mort del noble Bernat Guillem d’Entença, el gran líder dels cristians en la batalla del Puig, Jaume I va aconseguir que les seues tropes continuaren allí per a afeblir València amb els seus atacs durant mesos. Així, després de la rendició d’altres poblacions com Uixó, Almenara, Paterna o Manises, per l’abril de 1238 es va posar finalment setge a la ciutat, qu

Una vegada presa Borriana, van caure altres poblacions musulmanes pròximes com Peníscola, Xivert, Cervera o Almassora. Des d’allí les tropes de Jaume I van fer incursions en el territori de l’emir Zayyan ibn Mardanish, com l’intent de presa de Cullera o el brutal assalt de Montcada el 1235. En aquell any el rei va rebre en matrimoni Violant d’Hongria i va començar a pre

A partir de l’any 714 els musulmans van dominar les actuals terres valencianes. Grups àrabs i berbers van ocupar la zona i els seus antics pobladors s’islamitzaren i s’arabitzaren. En el segle XIII, però, el rei Jaume I començà la conquesta sistemàtica d’esta part d’al-Àndalus: primer a Morella i Ares i després, entre la primavera i l’estiu de 1233, amb un intens

Després d’apaivagar les lluites al comtat d’Urgell i divorciar-se de la seua primera esposa, Elionor de Castella, Jaume I posà els seus ulls en la conquesta de l’illa de Mallorca. L’ocupació va durar tres anys, del 1229 al 1232, i va ser completa: tots els musulmans que l’habitaven van ser expulsats, assassinats o esclavitzats. A continuació, el noble aragonés Blasco

Des del seu llegendari engendrament a Montpeller fins als dènou anys, Jaume I va passar una vida de grans dificultats com a hereu i monarca. Va quedar orfe als cinc anys, va heretar una Corona arruïnada, es va criar reclòs al castell templer de Montsó, va començar a regnar sent un xiquet i la noblesa aragonesa i catalana van fer tot el possible per afeblir el seu poder. El 122

Jaume I, rei d’Aragó i comte de Barcelona, va ser conegut com el Conqueridor per les grans conquestes territorials que va fer als musulmans al llarg de la seua extensa vida, de 1208 a 1276: Mallorca, València i Múrcia. Ací, a través dels extraordinaris documents que representen l’autobiografia del Llibre dels fets, les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner i les fo