Aire!

Bartomeu Mestre Sureda, "Balutxo" (Felanitx, 1952) va estar lligat tota la seva vida professional a Sa Nostra, on va ser una peça crucial en part de la història de l'Obra Social i Cultural de la caixa. Però a més ha estat una persona sempre compromesa amb la difusió de la història i ha escrit diversos llibres. Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer

Nebot de Pilar Juncosa i fill de l'hereu de la botiga i fàbrica de mobles can Juncosa, l'arquitecte Antoni Juncosa (Palma, 1944) va viure una infància envoltada d'uns estímuls poc habituals a la seva època. D'El Terreno, a Palma, va pegar a Deià, on va viure de ple els anys en què en el poble convivien beatniks i hippies amb els pagesos de tota la vida. De fet

Fill de l'urbanista Gabriel Alomar, Antoni Alomar i Esteve (Palma, 1937) ha estat sempre un arquitecte atípic, amb poca obra, preocupat pels processos tradicionals i la integració en l'entorn dels seus treballs, entre els quals destaquen els jardins de l'Hort del Rei, a Palma, i les esglésies de l'Encarnació, la Colònia de Sant Jordi i, sobretot, la dels Llomba

Aprofitam els dies de festa per recuperar dos testimonis que tenen trets en comú i un d’ells amb certa relació amb la religiositat. El primer és Eusebio Pomar i la seva història és la de la primera gravació en vinil de la Sibil·la, un cant que ell va aprendre a cantar al col·legi de Sant Felip Neri, on va estudiar. El segon, és Mariano Segura, nascut també a Palma el 19

Sebastià Andreu Riera (Montuïri, 1934) ha fet de tot a la vida, des de taxista a pagès, passant per aixecar paret seca i cordar cadires. Mai no li han fet por ni el sol ni la feina i de fet ens el trobam llaurant el seu bocí: per Sant Marc toca sembrar tomatigueres. Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠�

Doble testimoni en el programa d’aquesta setmana. Per una banda, la centenària Joana Morro, nascuda en el Coll d'en Rabassa (Palma), on ha viscut tota la seva vida. Després de perdre la seva mare de jove, va posar-se a fer feina en el forn del poble. De petita donava una mà a son pare, trencador de marès. No molt lluny d’allà viu Pau Tomàs (Palma, 1935). Després de

Maria Teresa Matas Miralles (Tortosa, 1947) és una artista atípica. Va irrompre en el món de l’art quan ja era mare i en una edat poc habitual. Filla d'oficial, autodidacta i inquieta, va fer en pocs anys el que altres havien fet en dècades. Casada amb Miquel Bestard, una figura crucial en la política local de Marratxí, la de Matas ha estat una vida dedicada amb igual i

Damià Ferrà-Ponç (Campanet, 1949) és historiador i polític. Va ser un dels redactors de l’Estatut d’Autonomia i regidor de Campanet, conseller del Consell Insular de Mallorca i diputat del Parlament Balear en diverses ocasions. Amb el seu cosí, Damià Pons, va compartir militància en el Partit Socialista de Mallorca. Després d’abandonar el seminari sempre va combinar

Jaume Llabrés Mulet (Es Capdellà, 1954) provenia d’una família de pagesos, però els seus pares es varen fer càrrec de la Fonda La Paloma i després del Celler Montenegro, tots dos establiments al barri de Sa Llotja, on es va criar. Amb els anys, es convertiria en un dels majors experts de l’illa en el nostre patrimoni, sobretot pel que fa als jardins de possessió i als pa

Nascuda a Pollença el 1950, Joana Serra de Gayeta volia ser escriptora des de ben nina. Als nou anys, ja omplia quaderns sencers amb els seus poemes. Amb el temps, es convertiria en una de les millors autores de relats de la seva generació i col·laboraria amb la revista i l'editorial Cort, que dirigia el que seria el seu marit Andreu Ferrer. Després d'estudiar Filosofia